Ahir a les 20h s’ha alliberat l’antiga seu del Banc Espanyol de Crèdit per difondre que la vaga del 29 de setembre ha de ser l’inici d’un cicle de lluita continuada per acabar amb els abusos a les que ens estan sotmeten els bancs, el govern i els sindicats CCOO i UGT.
DIUMENGE 26 DE SETEMBRE:
. A partir de les 10h del matí hi haurà activitats, xerrades, grups de discussió i coordinació
. A les 12h: Presentació d’eines i formes de lluita per fer front al capitalisme (mapa de recursos/caixa d’eines)
. A les 17h: Fòrum “Quina és la teva vaga?”
. A les 18h punt d’assesorament jurídic laboral
. A les 19h : Assemblea oberta
Es decidirà quina funció li donem a l’espai i quines són les accions que hem de dur a terme per crear un moviment que vagi més enllà de la jornada de lluita del 29 de setembre.
. A les 22h concert de “Orxata Sound System“
La pancarta penjada a la façana ho diu ben clar:
“La banca ens asfixia, la patronal ens explota, els polítics ens menteixen i CCOO i UGT ens venen”.
La idea és crear un espai de confluència per totes aquelles persones que se senten soles davant d’una crisi sistèmica que ataca totes les esferes de la nostra vida: hipotecades per l’especulació immobiliària; desnonats desemparats, silenciats i aïllats; joves que amb la reforma laboral cada vegada tindran més difícil mantenir els drets aconseguits pels nostres avis i àvies; dones explotades per la lògica capitalista patriarcal, immigrants que se’ls hi aplica la llei d’estrangeria, transexuals criminalitzades per defensar el dret al propi cos, treballadors i treballadores venudes per CCOO i UGT, i un llarg etcètera. Les classes populars estem patim: estem soles i desemparades per aquest Estat Absent que només ens porta a ser carn de canó d’empresaris i bancs.
De la política del pacte i la pau social hem de passar a la política de lluita i de conflicte social. No ens podem quedar parades davant d’un Estat que sistemàticament trepitja els nostres drets. Les retallades socials, la reforma laboral i la submissió de les classes populars poden aturar-se: si aturem Barcelona el 29 de setembre i ens plantem davant la imposició d’una legislació que cada vegada ens allunya més d’una vida feliç i socialment justa, podem recuperar la confiança en nosaltres i crear xarxes de solidaritat i de suport mutu. I aquí la continuïtat de la lluita serà clau…
Assemblea de Barcelona 
Buenas
Veran ustedes, hay sindicatos que se autofinancian completamente y cuentan con miles de socios aunque son minoritarios. No reciven subenciones estatales como los grandes sindicatos o partidos políticos. Se las podrían quitar y repartirlas entre las personas necesitadas. Curiosamente estos pequeños sindicatos que se autofinancian dan asesoramiento jurídico (abogados/as) de forma gratuita cuando los grandes te cobran.
Este efecto impide a los sindicatos grandes moverse con soltura, provablemente alguna raiz empresarial o peor aun dictatorial haya entrado entre las cúpulas políticas y aproveche la situación para estorsionar al sindicato. Si no cede le quita las subenciones y el macro sindicato se hunde.
Lo mismo sucede con muchas ONGs y ayuntamientos. En vez de darles esa millonada de subenciones sería más conveniente que lo repartiesen entre las cuentas corrientes de las personas más necesitadas. Ellos/as mismas deberían de autogestionarse, les haria estar más despiertos.
Dicho esto les animo a que se afilien a un partido politico, aprendan política y cambien el sistema político desde dentro del mismo sistema. Si no les convence ninguno pueden fundar su propio partido polítco con sus propias normas de funcionamiento.
Un cordial saludo,
Curro